Autor: Enric González
Editorial: RBA
Colección de artículos publicados en el País entre 2003 y 2007. Aunque algunos han perdido su actualidad, la visión del fútbol italiano merece la pena sin ninguna duda. Se lee con muchísima facilidad y algunos de sus artículos cuentan cosas realmente sorprendentes.
3 comentarios:
Artículo publicado por Oriol Vidal en BiB el 20-12-2007
FITXIN L'ENRIC GONZÁLEZ
Abans de l’assalt nadalenc a la Champions al Manzanares, els recomano amb tot l’entusiasme del món un llibre que tots els aficionats al futbol haurien de devorar, fet inevitable vist el plaer, l’elegància i la ironia de la bona que destilen les seves línies. Els parlo d’Historias del calcio, l’última obra del genial Enric González, que recull les seves cròniques setmanals i polièdriques de la lliga italiana, publicades a El País entre el 2004 i el primer semestre d’aquest any. Literatura amb majúscules, escoltin: passions vistes amb microscopi i fugint dels tòpics, que relativitza de forma constant. Però sempre amb l’excitació aquella del qui sap tocar la fibra. Ah, i, de regal, una radiografia sociopolítica i econòmica de les complexitats italianes. No es pot demanar més.
Enric González és fill d’un dels autors pericos de més volada, Francesc González Ledesma –de nou triomfador avui amb el pseudònim d’Enrique Moriel-, i podem dir ben bé allò que ‘de casta le viene al galgo’. La prosa de l’Enric resulta irresistible, com també el punt de vista que adopta a l’hora d’abordar qualsevol tema. Sempre té quelcom d’original, de màgic; sempre sap trobar el tresor literari, ni que sigui en els aspectes més miserables de la societat. Enric González eleva a Història amb majúscules les petites anècdotes que formen part de l’imaginari col•lectiu –dels tifosi, de les aficions, de les ciutats- i ens les presenta de forma saborosa. Les cròniques són breus, dues pàgines i miqueta més cadascuna, però és llegir-ne una i no poder parar. Pura adicció.
Per si tots aquests elogis encesos no resulten prou estimul per a vostès, els donaré el parell de dades definitives perquè acabin comprant aquesta antologia. En la breu ressenya sobre l’autor, trobem això: “Pese a una incurable afición al fútbol, es seguidor del Espanyol i del Inter.” I a continuació, els deixo amb el fragment final del pròleg del llibre, a veure què els sembla:
“(…) Escribir una gran pancarta de curva (la grada más barata, donde se concentran los tifosi sfegatati) es un arte que se practica en secreto, para evitar el espionaje rival. Cuando la afición contraria averigua el mensaje, la réplica puede ser demoledora. En 2001, los giallorossi de la Roma prepararon un cartel colosal para el derbi contra los biancoazzurri de la Lazio. La Roma era campeona y la ocasión merecía la poesía más excelsa. Cuando saltó al césped el equipo romanista, sobre la curva se alzó un texto gigantesco en su honor: “Mira a lo alto, sólo el cielo es más grande que tú.” Segundos después apareció enfrente, en la curva de los laziali, otra pancarta de igual tamaño: “Tenéis razón, es blanquiazul.” Esas son las historias del calcio que más me gustan. E. G.”
El recull de situacions i els perfils de pinzellada de cracs com Totti, Nedved, Baggio, Cassano, Lucarelli o Kaká arriben a ser màgics des de la ploma de González. No tenen preu els relats sobre llegendes futbolístiques. L’Enric hi posa el cor de l’agonista –estil Gattusso- i l’art del fantasista tipus Totti. Una capacitat de seducció a partir d’històries de vencedors i, sobretot, de vençuts, que també podem trobar en les seves pseudoguies Historias de Londres i Historias de Nueva York, imprescindibles per visitar les dues grans metròpolis.
Ànima de corresponsal, sang de poeta. Un regal. Pagaria per veure una radiografia de González sobre l’Espanyol, les seves metamorfosis i els seus herois i antiherois, com Tamudo o Jonatâs. Però aposto que el mantenen lluny d’aquesta temptació perquè llavors l’exèrcit de conversos podria ser d’escàndol, atrapats per la música i la lletra d’un home que atorga al periodista la condició d’autor. Si necessiten un regal de Reis, fitxin l’Enric González.
)
Un tanto irregular, pero algunos artículos son interesantísimos. Uno no deja de preguntarse que puede estar pasando en España sin que nos enteremos.
Aconsejaría su lectural a cualquier amante del futbol
A mi me hqimpresionqdo especialmente el tema politico y su presencia en el futbol. Tambien es muy curiosa la historia de algunos clubs. Muy sorprendente.
Publicar un comentario